dissabte, 31 de gener del 2015

El regne del cranc vermell i l'àguila calba

Després de 25 hores de vols i aeroports, passant per Nova York i Seattle, finalment es pot arribar a Anchorage, la ciutat més important (que no la capital) de l'estat d'Alaska. L'aeroport Internacional Ted Stevens d'Anchorage havia estat un dels aeroports amb més trànsit del món fa uns anys. Fins a finals dels 80, als avions occidentals no se'ls permetia sobrevolar la URSS i la Xina. Com que els avions no tenien prou autonomia per volar des d'Europa fins a l'extrem orient per sobre l'Atlàntic, Amèrica i el Pacífic, tots utilitzaven la ruta polar, aturant-se a Anchorage per reabastir-se de combustible. Quan tot això es va acabar, Anchorage disposava d'un aeroport gegantí per servir a un estat com Alaska, amb només 700.000 habitants. Però se'n van sortir (com n'hauríem d'aprendre!) reposicionant l'aeroport per convertir-lo en el 5è aeroport més important del món en trànsit de mercaderies!

I, lògicament, també s'utilitza com a hub per a distribuir tots els vols interiors d'Alaska, un estat molt dependent del transport aeri per poder arribar a tots els racons d'aquesta "Última Frontera". Així doncs, de la terminal sud d'aquest enorme aeroport surt el vol que ens interessa: Un petit SAAB 340 turbohèlix que, curiosament, només porta 20 seients; la resta de l'espai s'utilitza per a mercaderia.


L'avió s'enlaira per a realitzar el vol de 3 hores. És curiós que, a la part de l'avió de la que se n'han tret els seients per posar-hi mercaderies, hi hagi també maletes. Què hi deuen posar al maleter que obligui a treure seients per fer espai per maletes i carregament? La resposta no tarda en arribar: després de 2 hores i mitja de vol força turbulent, l'avió comença a girar com si fes mitja volta.

- "Els parla el capità: degut a un canvi sobtat de les condicions meteorològiques, ens han denegat l'aterratge a l'aeroport de Dutch Harbor. Així doncs, ens veiem obligats a tornar cap a Anchorage. Disculpin les molèsties."

A Anchorage?!! I no es podria aterrar en algun lloc més proper? Si quasi ja havíem arribat! Ara desfarem tot el camí? Doncs si. El 25% dels vols cap a Dutch Harbor es cancel·len abans de sortir i, depenent de l'any, fins a un 30% dels vols que es dirigeixen a l'aeroport Tom Madsen de Dutch Harbor han de donar mitja volta sense poder aterrar. Per acabar-ho d'arreglar, la pista és molt curta, de manera que no hi poden aterrar grans avions.


 Així doncs, l'única manera d'arribar a Dutch Harbor és utilitzant un avió suficientment petit per aterrar en una pista curta, però suficientment gran i, per tant, amb suficient capacitat de combustible per poder desfer tot el camí (3 hores + 3 hores) si es tanca l'aeroport. I l'única solució que han trobat ha estat omplir tots els dipòsits possibles de combustible i limitar el pes de l'avió a 20 passatgers i càrrega a la mateixa cabina.



A més, l'aterratge és molt complicat! Fixeu-vos en la foto: Només els avions d'hèlix són prou petits per entrar per l'altra punta de la pista, la pista 30 (és a dir, en aquesta fotografia veuríeu l'avió entrar de cara) perquè les muntanyes del fons l'obliguen a anar massa alt i hauria de baixar en picat per aterrar. Han de fer, doncs, una maniobra molt complexa per entrar per aquest costat. En canvi, els avions a reacció han d'aterrar a la pista 12, la que veieu a primer pla, i la cosa encara és pitjor! Entren a cegues, sense veure la pista i giren a l'últim moment, just abans de tocar terra.

Vet aquí el turbohèlix que ve d'Anchorage entrant per la pista 30 amb les agradables condicions meteorològiques típiques de la zona...


Però tingueu-ho clar: Val la pena!

De fet, dir que el destí d'avui és Dutch Harbor no seria del tot correcte. Avui serem a la ciutat d'Unalaska, a les illes Aleutianes. El nom de Dutch Harbor  es refereix només al port i l'aeroport de la ciutat, que estan construïts en una petita illeta al costat de l'illa d'Unalaska. Podríem dir que Unalaska és la capital de les illes Aleutianes, una filera de 300 illes que s'estenen durant 1.900km a l'extrem oest d'Alaska. Deia que Unalaska es podria considerar la capital de les Aleutianes perquè concentra la meitat de la població de les illes: un total de... 4.200 persones. Així doncs, en totes les 300 illes hi viuen menys de 9.000 persones!


Per la posició geogràfica de les Illes Aleutianes, es podria pensar que són un destí gelat, del tipus Grise Fjord. No pretenc colar-vos-ho com a lloc de sòl i platja, però el fred no és l'element predominant del clima d'Unalaska. El que de veritat marca el clima de l'illa és la pluja i la boira. La ciutat està considerada el lloc més plujós d'Amèrica del Nord i un dels més plujosos del món. Es diu que les Aleutianes són el bressol de totes les tempestes del Pacífic! I això és fàcil de percebre, fins i tot en foto, amb el color verd intens que té el paisatge de l'illa, i la presència sempre de núvols imponents al cel.


Però hi ha unes setmanes a l'any que la població d'Unalaska augmenta en quasi un 50%: és l'època de la pesca del cranc vermell. Les autoritats de pesca d'Alaska permeten la pesca d'aquest crustaci només durant uns pocs dies a l'any. I en aquest interval curt de temps, l'activitat del port de Dutch Harbor arriba quasi a l'esquizofrènia. L'alta rendibilitat d'aquesta pesca fa que les tripulacions dels pesquers treballin durant dies seguits, pràcticament sense dormir. Els mariners es guanyen, en menys de 10 dies, l'equivalent a la meitat d'un sou anual. Quasi tota la producció es processa a Unalaska i s'envia al Japó per a fer-ne surimi.


El cas del cranc vermell és excepcional per aquests pocs dies que se'n permet la pesca. La resta de l'any, però, l'activitat pesquera també és molt intensa. De fet, Dutch Harbor és el 5è port pesquer... del món! I tot això en una població de menys de 5.000 habitants!


Tota aquesta activitat a la ciutat és força recent. El descobriment dels bancs (no sé quina hauria de ser la paraula correcta per les agrupacions de crancs: bancs, ramats, comunitats?) de cranc vermell es va fer a primers dels anys 80 i, des d'aleshores, l'illa viu abocada a la pesca. Aquesta bonança econòmica ha disparat els preus de l'habitatge, conjuntament amb una altre factor: gran part del terreny edificable de l'illa és propietat de la Ounalshka Corporation. Aquesta empresa pertany a la comunitat Aleut, els nadius de les Illes Aleutianes, i la seva filosofia es basa en no desprendre's de cap bocí de terra, sota cap concepte. Així, si us voleu construir una casa a Unalaska, haureu de negociar amb els Aleuts un contracte de cessió del sòl per a 50 anys. I d'aquí a 50 anys, o et renoven la cessió, o t'endús la casa a un altre lloc!

L'altra peculiaritat d'Unalaska és el seu principal monument; l'edifici que surt a totes les fotos:


Si, és el què sembla: una església ortodoxa russa! Però té lògica ja que fins al 1867, Alaska era territori rus. Aquell any, els russos, que anaven curts de pasta, van tenir la gran pensada de vendre's aquest territori per només 7,2 milions de dòlars! Tot i que ja hagin passat quasi 150 anys d'aquella compravenda, la influència russa encara és visible en alguns punts d'Alaska, i l'església de la Santa Ascensió de Crist n'és un exemple.

La principal atracció d'Unalaska, però, és la natura. I ho tenen molt ben organitzat! Hi ha trekkings guiats per poder gaudir de paisatges increïbles o pujar a les muntanyes i volcans de l'illa. Però no cal ser un muntanyenc expert per caminar per Unalaska i descobrir paratges fascinants on, com sempre, no hi faltarà l'aigua.


 L'altra atracció turística és la fauna i, especialment els tres animals més típics de la zona i que es poden veure molt fàcilment: d'una banda les balenes, que es poden veure des dels tours amb barca que s'organitzen, o des de la mateixa platja!
L'altre animal típic, i molt estimat pels aleuts és la guineu roja. Són realment fàcils de veure, i es passegen bastant sovint per la ciutat sense por dels humans.

I finalment, el més problemàtic de tots: les àguiles marines, conegudes també com a àguiles calbes.

I perquè són problemàtiques? Als Estats Units, l'ocell que surt a l'escut nacional, l'Aguila marina de cap blanc, està protegida pel fet d'estar en perill d'extinció. Però a Unalaska no ho està pas en perill d'extinció. Tot el contrari; i la gent en comença a estar fins al capdamunt! S'ajunten tots els ocells a la vora del port per intentar robar peix del que descarreguen els vaixells. Però com que estan protegides, ningú els hi pot fer res, o sigui que campen "a sus anchas". El pitjor, però, és que són animals força agressius i, en algunes zones han hagut de posar cartells com aquests per avisar que les àguiles tenen força mala llet, i els agrada picar els caps de la gent!



A part de tots aquests atractius, l'illa està ben preparada per rebre els (pocs) turistes que la visiten. Hi ha un parell de museus; un sobre la cultura Aleut, i l'altre sobre la 2ª Guerra Mundial (Unalaska és, juntament amb Pearl Harbor, un dels pocs punts del territori USA que va ser atacat pels japonesos). I també hi ha un bon hotel, el Grand Aleutian Hotel, amb diferents restaurants i entre ells, un de japonès on, segur, hi deuen servir surimi!

Ah, que a ningú se li acudeixi llogar-se un cotxe! En tot cas, que sigui un tot terreny: l'illa només té 10km de carretera asfaltada i 60km de carreteres sense asfaltar.


4 comentaris:

  1. Bon post Roger! Ja que som per la zona, que tal un viatge cap a l'illa de Wrangel o les illes Diomede?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Little Diomede arribarà segur! Per cert, acabo de veure que a Little Diomede estan patint una onada de calor aquests dies: -8º! A principis de gener van tocar els -38º

      Elimina
  2. Quins son els quatre primers ports pesquers del mon ????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel què tinc entès, el primer és el de Vigo, seguit de Singapur, Kobe (Japó) i Vancouver (Canadà)

      Elimina