diumenge, 2 de novembre del 2014

El Regne de Lo: lames, iaks i la CIA (2)


L'interior de la ciutat amurallada de Lo Manthang està format per un seguit de carrers estrets i foscos, similars als d'una Kasbah d'alguna ciutat àrab. Els edificis estan construïts en l'estil tradicional tibetà: les cases tenen les parets extremadament gruixudes (i lleugerament inclinades), amb les teulades planes on s'hi acostuma a deixar assecar cereals, llenya i, especialment, excrements de iak. I es que davant la dificultat d'obtenir llenya (al Mustang, a l'igual que al Tibet hi creixen pocs arbres), es fan servir els excrements de iak secs com a combustible per fer foc.



Deu ser la "bomba" beure's un deliciós tè tibetà (considerada per molta gent com una beguda fastigosa feta amb tè, mantega de iak i sal) mentre olores el perfum dels excrements de iak que cremen! Però això és el que té haver-se d'adaptar a un entorn tan dur i hostil com l'Himalaia!


Això si, els habitants de Lo Manthang són extremadament hospitalaris. Expliquen els primers occidentals que van poder accedir al Regne de Lo, quan encara no hi havia cap tipus d'allotjament per a viatgers, que sempre hi havia fila de gent que els volia oferir allotjar-los a casa seva.

El punt neuràlgic de la ciutat és el Palau Reial. De fet, formalment, el Rei ha perdut el seu títol des de que el Nepal, fa pocs anys, va perdre la seva monarquia per convertir-se en república. Fins a aquell moment, el Rei de Lo era vassall del Rei del Nepal. Però tot i els canvis formals, el Rei de Lo continua mantenint el títol oficiosament, i continua sent una persona molt respectada a tot el Mustang. El darrer rei formal del Mustang va ser Sa Majestat Jigme Dorje Palbar Bista, que regnava des de l'any 1964. Era descendent directe d'Ame Pal, el fundador del regne. El fill de Palbar Bista va morir de jove així que, quan el rei va abdicar, el va succeir el seu nebot, Ashok Bista, tot i que només a títol no-oficial. Aquest últim, Ashok Bista, ha rebut una educació occidental, parla perfectament l'anglès, i està lluitant per ajudar a la modernització del seu Regne.


Però el Mustang sempre ha estat un Regne pobre, i el seu rei no n'és una excepció. Era, i continua sent, freqüent que el rei rebés els turistes i visitants que arribaven a la capital, i com a tota casa rural tibetana, era normal que les gallines voltessin per la casa, ja que s'hi estava més calentet que al corral. Així, no era d'estranyar que, en ser rebut pel Rei de Lo, en voler seure per a l'audiència amb Sa Majestat, haguessis d'apartar del seient una gallina que et mirava desafiant. Ara, però, les condicions han canviat, i tot i que l'anterior rei, Palbar Bista, encara és viu i continua rebent visitants a palau, les gallines han desaparegut, i la sala on fa les recepcions té un aspecte, allò que en diríem, més regi.


I la CIA? Què hi pinta al Mustang la CIA?

Quan l'any 1950, l'exèrcit xinès va envair el Tibet, l'exercit regular tibetà no va poder oposar cap tipus de resistència. Durant els anys posteriors es van crear petits grups de resistents, bàsicament formats per guerrers khampas, és a dir, de la regió tibetana de Kham.

Els Khampas són gent de complexió forta i podríem dir que lleugerament bel·licosos. Tradicionalment, els bandolers que assaltaven els viatgers en camins remots del Tibet eren bandes de Khampas que complementaven els ingressos familiars fent "feinetes extres fora de casa". I fossin bandolers o no, a Lhasa (la capital del Tibet) es deia que el pitjor que podies fer en una taverna era molestar un Khampa; els agradava beure molt Tchang (cervesa tibetana) i sempre portaven a la cintura el seu bé més preuat, el seu punyal; o sigui que més valia passar desapercebut.



Queda clar, doncs, que els Khampas mai han estat "Germanetes de la Caritat". Així doncs, amb l'ocupació i la brutalitat xinesa, molts Khampas es van acabar convertint en guerrillers i van començar a fer petits atacs contra l'exercit xinès, tot sempre amb un estil que podríem anomenar "amateur": armes pròpies del segle XIX i fatxenderia tavernària.

Però vet aquí que la CIA va crear un pla per mirar de desestabilitzar el règim comunista xinès. 1.500 guerrillers Khampas van ser traslladats a Camp Hale, Colorado on van ser entrenats militarment i armats amb armament modern. Posteriorment es va establir una base des de la qual operar en accions de guerrilla contra l'exercit xinès. Calia trobar un lloc fora del Tibet, a prop de la frontera, però que estigués a la cara nord de l'Himalaia (de manera que no calgués creuar ports de gran alçada cada vegada que es fes una missió). I quin podia ser aquest lloc? Evidentment, el Regne de Lo, el Mustang.




Es va establir una base (més o menys) secreta, que els Americans anaven abastint amb tot el necessari. Davant la situació d'inestabilitat que això va crear a la regió, el govern Nepalès va decidir tancar l'accés al Mustang per als estrangers. Tan sols un francès, en Michel Peissel (si, el mateix que havia remuntat el riu Kali Gandaki en hovercraft), va obtenir, ni ell sap com, permís per accedir al Mustang durant els anys 80, i va poder entrevistar-se amb els pocs guerrers Khampas que encara quedaven operant a la zona.

I és que durant els anys 70, amb la millora de les relacions entre la Xina i els Estats Units, la CIA va cancel·lar el programa militar amb els guerrillers Khampas, i els va oferir diners i terres a la Índia per tal que deixessin l'activitat. Tan sols uns quants van decidir continuar una lluita que es reduïa ja a petites escaramusses.

Per fi, l'any 91, amb la total desaparició dels últims guerrillers, que s'havien anat a refugiar a les comunitats de tibetans a l'exili de la Índia, el govern Nepalès va decidir reobrir l'accés al Mustang, però això si, cobrant una taxa diària per mirar d'evitar una massificació turística que podria malmetre l'ecosistema i les formes de vida tradicionals dels Lhobas.

1 comentari:

  1. Molt bo Roger! Igual que la primera paet .....n'hi haurà més? Tan de bo que si.

    ResponElimina