diumenge, 13 de novembre del 2016

El Gran nord (2): Un IKEA i dos Caps d'Any

Suposo que a més d'un lector, la idea de passar un dissabte a l'Ikea li deu provocar un atac d'ansietat i la irrefrenable necessitat de fugir. A mi mateix, tot i la meva passió per tot allò que sigui suec, se'm glaça la sang quan la meva dona em diu resignada: "Aquest dissabte, em temo que haurem de passar per l'Ikea". Riuades de gent, nens que corren per entre les taules "Bjursta" i els llits "Sultan", matrimonis discutint si és millor un sofà "Ektorp" o un "Beddinge",...

Però què tenen a veure amb un lloc remot i aïllat uns magatzems Ikea plens de gent? Potser per a vosaltres, la botiga de mobles sueca és un malson, però hi ha qui ho considera el millor dels destins!



A l'extrem nord del golf de Bòtnia, al mar Bàltic, la península escandinava s'uneix al continent europeu. La frontera entre Escandinàvia (Suècia) i el continent (Finlàndia) la marca el riu Torne que, des de la costa, serpenteja directe cap al nord fins als voltants de Kiruna (vegeu el primer post de la sèrie). En el mateix punt on el riu Tornio desemboca al Bàltic, hi ha una ciutat; bé, en realitat són dues ciutats; no, va, deixem-ho en només una. La població de la riba est del riu es diu... Tornio (visca l'originalitat!) i pertany a Finlàndia. La població de la riba oest pertany a Suècia i es diu Haparanda (els suecs sí que són creatius!).



Us comentava el fet de si era una o dues ciutats perquè inicialment es tractava d'un sol nucli de població. Durant molts segles, Finlàndia formava part del regne de Suècia i la ciutat de Tornio (en finlandès) o Torneå (en suec) era una prospera vila, capital de tot el comerç amb la Lapònia. Fins i tot, hi ha alguns historiadors que afimen que, durant el segle XVII va ser la ciutat més rica de Suècia, tot i els seus escassos mig miler d'habitants.



La derrota de Suècia en la guerra contra Rússia, el 1808, va provocar que Finlàndia passes a mans dels russos. I per exprés desig del Zar Alexandre I, Tornio va quedar dins l'Imperi Rús. Però com que la frontera es va establir al riu Torne, una petita part de la ciutat va quedar al costat suec. I aquests van batejar les poques cases que van quedar a les sevs mans, amb el nom de Haparanda.

La desídia russa va fer que l'antany pròspera Tornio caigués en la decadència més absoluta; i la Haparanda veïna era massa petita com, per si sola, poder prosperar. Amb la independència finlandesa del 1917, la situació no va millorar gaire, i no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial, que l'economia de Tornio va millorar, especialment gràcies a la fama de la cervesa local, la Lapin Kulta.



Però no ens enganyem, entrat el segle XXI, les dues poblacions germanes no oferien gaires possibilitats als joves. Molta gent marxava cap al sud, tant de Suècia com de Finlàndia, a estudiar o a la recerca d'una feina millor. I aquest despoblament no només passava a la ciutat; tot l'entorn s'anava despoblant.



A principis dels anys 2000, l'alcalde de Haparanda, l'Sven-Erik Butch, va tenir una idea. Podia semblar una idea boja per tots aquells que viuen lluny del Cercle Polar Àrtic, però per a ell, tenia tot el sentit. L'alcalde va aconseguir contactar amb l'Ingvar Kamprad, el propietari d'Ikea, i només li va demanar una cosa: "Agafa un mapa dels països nòrdics, i posa'l de cap per avall" va dir-li l'Sven-Erik. D'aquesta manera, en Kamprad es va adonar que, en aquella zona, hi havia una gran quantitat de població, repartida en quatre països (Suècia, Finlàndia, Noruega i Rússia), que no tenien accés a cap establiment Ikea.


El 15 de novembre de 2006, més de 5.000 persones feien cua ordenadament (com sempre a Suècia!) sota una nevada important, tot esperant que les portes de l'Ikea de Haparanda obrissin per primera vegada. L'èxit va ser immediat; al cap de poc temps, la zona comercial de la riba del riu Torne va atreure moltes més botigues: I-Huset, Häglofs, Candy World... moltes marques van descobrir que l'Àrtic era un mercat fantàstic!



Però, era real el potencial econòmic que preveia l'alcalde Sven-Erik Butch? Doncs sí. Posteriorment a l'èxit de l'Ikea de Haparanda, s'ha analitzat el mercat que suposa la població del Cercle Polar Àrtic. Després de l'experiència de l'Ikea, però, els estudis de mercat no es cenyeixen a un sòl país; sinó que analitzen tota la població de la zona, tan si són suecs, finlandesos, noruecs o russos. I així, els estudis mostren que hi ha una població de quasi 1,5 milions d'habitants àvids de comprar, tal i com ho faria qualsevol europeu, encara que hagin de recórrer llargues distàncies.

Si hom mira el pàrquing de l'Ikea de Haparanda, un dia qualsevol, hi veurà una diferència respecte als Ikea de la resta del mòn: és ple d'una gran quantitat d'autocars. I és que des de tots els racons del Gran Nord surten autocars per poder comprar a l'Ikea. Molts d'ells surten a primeríssima hora del matí per recórrer més de 400km, comprar a l'Ikea i les botigues del voltant, i tornen a destí ja de matinada. Sembla un bogeria, però un Ikea ha estat capaç de revitalitzar l'economia de dues ciutats i aturar-ne el despoblament.



Ep! I els dos Caps d'Any del títol? És molt senzill: Tornio-Haparanda és una de les poques ciutats (bé, jo no en conec cap d'altra) que estan separades per una frontera... i en dos fusos horaris diferents! Doncs sí, mentre que Suècia té l'hora CET (Temps d'Europa Central, o UTC+1), Finlàndia està en el fus EET (Temps d'Europa de l'Est, o UTC+2). I això fa que cada revetlla de fi d'any, la gent tingui per costum celebrar les 12 campanades primer a Tornio per, tranquilament, creuar la frontera i tornar-les a celebrar, una hora més tard, a Haparanda!


Com heu pogut veure, la relació entre Tornio i Haparanda és molt estreta, i cada vegada ho esdevé més. De mica en mica han anat compartint serveis municipals, institucions i escoles i, fins i tot comparteixen un camp de golf al mig de la frontera. Ara però, han decidit fer un pas més, i tornar-se a convertir en una sola ciutat. I com es dirà la nova vila? Tornio o Haparanda? Doncs de cap de les dues maneres; fent ostentació d'una gran creativitat, ambdues ciutats han decidit rebatejar-se (oh, déu meu!) com a EuroCity!